Hom l’anomena variant lliure si la diferència es dóna entre dues unitats lingüístiques distintes (fonema o morfema) que poden aparèixer en un mateix context, sense presentar un contrast mutu, talment que la substitució de l’una per l’altra no origina un mot diferent, sinó només una pronunciació distinta de la mateixa paraula (vi, pronunciada amb labiodental o amb bilabial [b] segons els dialectes; dormia, dormiva). Hom l’anomena variant combinatòria si la diferència es dóna entre dues unitats lingüístiques distintes (fonema o morfema) que no poden aparèixer en un mateix context, però presenten entre elles un parentiu (articulatori per als fonemes, semàntic per als morfemes): la d fricativa en posició intervocàlica de seda i la d oclusiva en contacte amb consonant de tenda són variants combinatòries del fonema d; an- i v- ho són d’un mateix morfema que significa “anar” en distintes formes verbals (anem, van).
f
Lingüística i sociolingüística