Varuna

Divinitat d’origen indoeuropeu, personificació del cel, coneguda pels antics grecs com a Urà, que apareix ja en una inscripció de Mitanni, a Mesopotàmia (s XV aC).

Correspon al Júpiter romà i al Tyr germànic. Sostenidor de l’univers, és el déu suprem dels Vedes que presideix l’ordre còsmic (ṛita) i és considerat cap dels Āditya associat a Mitra (Mitravaruṇa). Segons Dumézil, aquesta associació representa el conjunt d’aspectes magicoreligiosos que caracteritzaven la primera funció (govern) de la societat indoeuropea. Aviat, però, fou desbancat per Indra, déu de la guerra (dins la tradició índia constitueix un indici prou clar de la profunda transformació social operada en les tribus àries del període vèdic), i la seva funció restà reservada a la regulació de les estacions, les pluges i la fecunditat.