Al Pròxim Orient, abans de la invenció de la ceràmica, es trobaren els més antics exemplars de pedra. A partir del cinquè mil·leni aC aparegueren, sobretot a Nínive i Susa, peces de terrissa de color marró, negre o blanc sobre color cru o crema, amb motius geomètrics. Una peça sumèria important és el vas d’ofrena a Gudea. A Mesopotàmia també es treballaren vasos en metalls nobles; en són un exemple els de la vaixella d’or de les tombes reials d’Ur.
Els vasos egipcis més antics foren fets amb diversos materials, com ara ceràmica, basalt, diorita i granit. Cap al període de l’Imperi Antic hom utilitzà ja l’alabastre (en el vas canopi, per exemple), que perdurà durant l’Imperi Nou, juntament amb la ceràmica i les peces de vidre de colors. La ceràmica fou el material corrent de l’Índia, bé que hom suposa la utilització del metall i fins i tot del cristall.
A la Xina cal remarcar, durant la dinastia Han, els vasos fets amb un material precedent de la porcellana. Però fou durant les dinasties Song i Ming que aquest material donà les peces més belles. Els japonesos foren en una bona part seguidors del model xinès.
L’art grec en desenvolupà una variada producció per a moltes activitats domèstiques, des de les antigues cultures cretenques i micèniques fins als vasos jònics de figures negres sobre fons blanc, i més endavant els àtics de figures negres sobre fons vermell i de figures vermelles sobre fons negre. Grècia ofereix també una àmplia gamma de formes (crater, calze, hídria, lékythos, etc). Els vasos etruscs presenten, entre altres, formes de peix amb cap humà. Roma continuà les formes gregues i emprà, a més, els metalls i el vidre, com el famós vas Portland del British Museum, de color blau.
A partir del Renaixement, i durant els segles XVIII i XIX, hom obrí diverses fàbriques a tot Europa, i llur producció forma ja part de l’evolució de la ceràmica en general en els diferents països i èpoques (ceràmica). Finalment, cal fer esment dels vasos produïts per les civilitzacions precolombines, sobretot mexicanes i peruanes. Entre els primers hi ha multitud de formes (de carbassa, de diferents animals, humanes, etc.), d’ocre o d’argila. Més endavant els destinats al culte maia foren d’ònix o de jade. Els vasos peruans, en forma d’animal o humana, són generalment de ceràmica vermella, amb una nansa.