El nom prové del fet que aquesta ceràmica sovint té una forma que recorda vagament la d’una campana invertida, però n'és l’element més característic la decoració geomètrica, incisa, que hom pot trobar en peces que no tenen forma de campana. Hom la troba en territoris molt extensos, des de la península Ibèrica fins a l’Europa central (Bohèmia, Polònia, etc.), també a Mallorca i, esporàdicament, a les illes de Sardenya i Sicília, i fins i tot al litoral de l’Àfrica del nord (Marroc, Algèria). Esdevé, doncs, un document excepcional que permet de relacionar cronològicament cultures de països molt diversos. La relació entre vas campaniforme i metal·lúrgia és evident. Segons alguns prehistoriadors, cal considerar-lo l’element bàsic d’un cultura, dita cultura del vas campaniforme. Segons d’altres, fóra un element isolat, puix que és associat a conjunts culturals poc homogenis. La primera sistematització extensa fou feta el 1928 per Albert del Castillo. Llavors es creia que la seva cronologia era relativament curta (entre el 1800 i el 1600 aC, aproximadament); hom acceptava que el vas campaniforme nasqué al sud de la península Ibèrica i s’estengué ràpidament lligat a grups de metal·lúrgics que cercaven possibilitats d’explotar filons de coure. El 1961 el professor Sangmeister llançà la teoria d’un origen peninsular d’on hauria anat a l’Europa central (flux), retornant d’allí cap al seu lloc d’origen (reflux). Però les dates obtingudes per C 14 demostraren que la ceràmica campaniforme tingué una durada molt més extensa (2100-1500 aC, aproximadament) i Harrison cregué que calia buscar-ne l’origen en dos indrets separats, Portugal i Europa central, cada un d’ells amb tradicions pròpies d’elaboració del coure. Actualment Harrison considera la cultura del vas campaniforme com un conjunt d’elements que simbolitzaren un estatus social elevat i que foren intercanviats entre els integrants d’una classe dirigent que apareix per primera vegada entorn del 2500-2000 aC, coincidint amb l’inici de la metal·lúrgia. Als Països Catalans hom el troba lligat als megàlits de la Catalunya Vella i a les coves sepulcrals de la Catalunya Nova i del País Valencià. A Mallorca hom l’ha trobat en un poblat pretalaiòtic (Ferrandell-Oleza, a Valldemossa). Per la decoració, hom distingeix diversos estils: Cienpozuelos, Salamó, marítim, etc.
m
Arqueologia
Prehistòria