Estudià amb Enrico Cecchetti a l’Escola Imperial de Dansa del Teatre Mariinskij de Peterburg, on debutà (1908). Formà part del ballet que Diaghilev presentà al Châtelet de París (1909) i fou primer ballarí absolut de la seva companyia dels Ballets Russes, que el 1911 repetí els èxits assolits, a París, a Roma, en un gran nombre d’altres ciutats europees i als EUA. Els seus salts prodigiosos (en Le spectre de la rose, en ballets de Stravinskij, etc) i el seu estil depurat foren l’admiració del seu temps. Exercí també com a coreògraf.
El 1917 actuà a Barcelona, després d’un incident amb Diaghilev que comportà la seva separació de la companyia; per aquest incident demanà la intervenció, com a advocat, de Francesc Cambó. El 1918 embogí i hagué d’ésser reclòs en un sanatori, poc després del seu matrimoni amb Romola Pulszky, que el 1934 en publicà la biografia.