Situació i presentació
El municipi de Veciana, amb una extensió de 38,90 km2, és situat al sector NW de la co-marca, al límit amb la Segarra. Confronta amb els termes anoiencs de Pujalt (N), els Prats de Rei (N i NE) i Copons (E i S), i amb el segarrenc de Sant Guim de Freixenet (W). És un municipi ric en història. Les entitats històriques del terme han estat tradicionalment els castells de Miralles, de Montfalcó, de Segur i de Veciana, amb les seves respectives parròquies, i les quadres o entitats menors de Santa Maria del Camí (que forma un enclavament), Castellnou del Camí, Durban, Vilamajor, Sant Pere del Vim, la Rubiola, Balsareny de Segarra o Balsarell, Secanella, la Clau de Miralles i el Còdol o la Calçada.
El seu territori és trencat per barrancs i fondala-des per les quals s’escorren els petits corrents que formen la capçalera de l’Anoia, riu que la dita po-pular fa néixer dins el terme de Veciana, a les fonts de l’Anoia, a prop del Molí de la Roda, bé que al-tres consideren com a corrent principal el que neix a la Fortesa o el que, procedent de Montmaneu, passa per l’enclavament de Santa Maria del Camí. Les altures màximes del terme són a tramun-tana, on ateny 777 m al cim de Montgrès, al N de Segur.
Pel sector N o de Segur passa la carretera local de Calaf a la Panadella, de la qual parteixen camins i pistes vers diferents indrets, com Montfalcó i Secanella, i una carretera menor que enllaça amb la carretera de Veciana cap a Copons, on s’uneix amb la C-1412 d’Igualada a Tremp. Travessa el NW del terme la línia de ferrocarril de Barcelona a Lleida per Manresa, però les estacions més pròximes són la de Sant Martí Sesgueioles i la de Sant Guim de Freixenet
La població i l’economia
La població de Veciana és en ràpida regressió, ja que del 1960 al 1975 passà de 500 h a 255 h. El 1991 continuava la tendència regressiva amb 163 h i 157 h el 2001. L’any 2005 es registraren 159 h.
El sector primari és la base econòmica del terme. L’agricultura, gairebé en la seva totalitat de secà, és dedicada predominantment als cereals (blat, ordi i civada). Els sectors més humits són destinats a farratge, patates i llegums. Les activitats ramaderes són força representatives. Destaquen les granges avícoles i de porcs, a més de la cria de conills. Els boscos, principalment de pins, afectats en bona part per l’incendi del 1986, es recuperen lentament.
Segles enrere hi havia quatre o cinc notables molins fariners. S'havien explotat intermitentment unes mines de lignit a prop de Segur, i una pedrera de basalt.
El poble de Veciana
El petit agrupament de cases que forma el nucli més compacte del poble de Veciana (664 m), cap de municipi, es troba sobre un tossal costerut, on degué radicar l’antic castell de Veciana que dóna nom al municipi i del qual queden escasses restes. Es conserven els vestigis de la capella de Sant Miquel, que han estat consolidades i integrades en l’espai d’un mirador sobre la vall de Veciana. Aquesta actuació urbanística va rebre el premi FAD d’arquitectura el 1990. Algunes cases s’han restaurat com a segona residència, i el 2005 hi havia 23 h empadronats. La festa major del poble se celebra per l’agost i pel març es fa l’aplec de Sant Gabriel a l’església de Santa Maria.
Aspecte de l'església de Santa Maria de Veciana
© Patrimonifunerari.cat
Més al NW, situada en una petita vall tributària de la vall de la Riera Gran o de l’Anoia, hi ha l’església de Santa Maria, que ha estat restaurada. És un edifici romànic compost d’una gran nau amb absis, amb la volta primitiva, que va caure i va ser reemplaçada al segle XVII per una amb nervadures gòtiques. La portalada té una arquivolta i elements escultòrics que indiquen que es va fer, com l’església, avançat el segle XII. El 1936 es va ensorrar l’antic campanar de torre, reemplaçat per una moderna espadanya doble de factura neoromànica. En un serradet proper a Veciana hi ha la capella en ruïnes de Sant Gabriel, d’origen romànic.
Altres indrets del terme
Montfalcó el Gros i la Rubiola
El llogaret de Montfalcó el Gros és format per un petit agrupament de cases i la seva demarcació tenia 23 h el 2005. És situat als peus de l’antic castell de Montfalcó, del qual queden escasses restes en un turonet al SW del terme. Una mica allunyat hi ha el temple de Sant Pere de Montfalcó el Gros. Aquest és un edifici romànic, del segle XII, amb porta a migdia i espadanya, que té la coberta de l’absis a la mateixa altura que la de la nau. Des del segle XIV era sufragània de Veciana. Montfalcó celebra la festa major pel maig.
Depenia també de Veciana la capella de Santa Llúcia de la Rubiola, situada a prop de la Casa Rie-ra de la Rubiola, on s’enterraven els hereus d’aquest mas. La caseria de la Rubiola forma un carrer o agrupament de tres o quatre cases, situat a ponent del terme, al peu de la carretera de Calaf a la Panadella i prop de Sant Guim de Freixenet. Pertanyia a l’antiga demarcació de Montfalcó el Gros i s’hi celebra la festa de Santa Llúcia al desembre.
Segur i Durban
El poble de Segur, sobre la carretera de Calaf a la Panadella, és format per una vintena escassa de velles cases, algunes adaptades per a estiueig. Tenia 33 h empadronats el 2005. Té a prop les restes del castell de Segur, documentat des del 1117, que donà nom a la baronia de Segur. L’església parroquial de Santa Maria de Segur és un edifici tardà amb un portal abarrocat molt simple, que només distingeix de les cases que l’envolten un petit campanar de torre. Als segles XVI, XVII i XVIII depenia de la confraria de Sant Nicolau de Cervera. Es destaca, en canvi, una mica abans d’arribar al poblet, el santuari de la Mare de Déu del Puig del Ram, un edifici sever i rectangular, de molt valor espiritual per a la contrada. La imatge és una icona valuosa de marbre d’uns 30 cm, de l’inici del segle XVII. Segur fa festa major al setembre.
La petita caseria de Durban, a ponent de Segur, té el seu origen en un antic castell i havia estat presidida per l’antiga església de Sant Jaume de Durban, de la qual ara només s’endevina el seti. Des del principi del segle XIX fins al 1840 formà amb Balsareny de Segarra un petit municipi, que es refongué després amb Veciana.
Sant Pere del Vim, Miralles i Secanella
El llogaret de Sant Pere Desvim o del Vim o, encara, Sant Puvim (que dóna nom a una partida situada a prop de la carretera C-1412 d’Igualada a Tremp), és situat al NE del terme. És format per un petit agrupament de cases centrades per l’església i algunes masies disperses, i tenia 49 h el 2005. L’església de Sant Pere del Vim, esmentada des del 1069, conserva l’absis i l’estructura romànica d’estil llombard, amb lesenes i arcuacions, però apujada i englobada en una ampliació que la desfigurà totalment a partir de la capçalera, que fou inicialment de tres absis. Perdé aviat la parroquialitat i des del segle XVII depenia, com a sufragània, dels Prats de Rei. A Sant Puvim se celebra la festa major pel maig.
Dins la partida de Sant Pere del Vim hi ha la parròquia de Sant Salvador de Miralles, que comprenia el sector NE del municipi i, per distingir-la de Santa Maria de Miralles, se li ha dit també Miralles de Segur, perquè forma part integrant de l’antiga baronia de Segur, o més impròpiament, per raó de veïnatge, Miralles de Copons. La seva església es troba sola amb la rectoria en un llom de serra entre els dos braços o corrents principals que formen l’Anoia, a prop de l’indret on s’alçava el castell. L’edifici actual fou refet i beneït el 6 d’agost de 1767; és una construcció de nau amb creuer, flanquejada per un campanar de base quadrada i torre superior octagonal, acabada en un terrat. L’església i la rectoria són en ruïnes. L’annexió dels termes de Miralles i Veciana va fer desaparèixer l’antic enclavament, dit la Clau de Miralles, situat a prop de l’inici de la Clau Reial dels Prats. L’antic mas dit la Clau i els edificis annexos formen encara un conjunt notable.
També dintre l’antic terme parroquial de Miralles hi ha, tot centrant la partida de Secanella, l’església i antiga quadra de Sant Cristòfol de Secanella. El lloc fou donat al monestir de Sant Llorenç del Munt abans del 1187. El 1201 Bernat de Miralles renuncià a favor del monestir tots els drets que hi tenia.
Santa Maria del Camí
Separat del nucli del municipi hi ha l’enclavament de Santa Maria del Camí, entre Jorba, Copons, Argençola i Sant Guim de Freixenet (Segarra), que tenia 29 h empadronats el 2005. Era una antiga quadra, amb Castellnou del Camí, que formà un temps municipi propi (de 0,4 km2), però que el 1840 es va unir a Veciana. Rep el nom del petit priorat o hospici de Santa Maria, situat al peu del camí ral de Barcelona a Aragó (que esdevingué la carretera N-II), abans d’emprendre la pujada de la Panadella. Existia anteriorment al 1228, data en què fou donat al monestir de Santa Cecília de Montserrat, com ho revela l’escut situat sobre l’entrada de l’església. Aquesta és un edifici romànic del principi de segle XIII, de grans blocs i absis llis, amb dues capelles interiors a manera de creuer. Des del segle XVII ja no tenia comunitat i tenia cura del seu culte el rector de Sant Martí d’Albarells. El 1868 fou erigida en parròquia i aquesta capella fou el centre del qual depengueren l’antiga matriu de Sant Martí d’Albarells i la sufragània de Castellnou. El 1919 l’església de Santa Maria deixà de tenir culte i s’edificà una nova parroquial. L’antic temple romànic ha estat restaurat. El llogaret de Santa Maria del Camí, que des de la construcció de l’autovia A-2 ha deixat de ser un lloc de trànsit continuat, celebra la festa major pel juliol.
Sobre Santa Maria hi ha l’antiga caseria de Castellnou del Camí o d’Albarells, que té la capella de Sant Jaume, de nau amb presbiteri quadrat, una capella lateral per banda i un petit campanaret, que es va refer segurament al segle XVII.
El Molí de la Roda i altres masies
La casa dita abans de Sobirà, després els Molins de Segur i ara coneguda popularment pel Molí de la Roda és situada entre Segur i Sant Pere del Vim. També a prop hi havia erigida abans del 1685 una capella dedicada a la Mare de Déu de la Concepció, que havia construït el baró Ramon de Calders; hom suposa que és la capella existent a la vora del casal dita també la Mare de Déu de les Olles, on hi havia un antic benefici d’aquest nom. El Molí de la Roda és un gran casal senyorial, del principi del segle XVIII, de planta quadrada, amb una torre annexa on residien els barons de Segur i on aquests tenien les antigues presons. S'ha habilitat com a casa de colònies. Els propietaris, els Germans de les Escoles Cristianes, van aterrar la bassa que alimentava d’aigua una gran roda de ferro, d’un inusitat diàmetre, que feia anar els molins annexos al casal senyorial, alçat al principi del segle XVII. El lloc, ric d’aigües i de frondosa vegetació, que alguns consideren el lloc on neix l’Anoia, fa oblidar que ens trobem en terra segarrenca.
Al municipi de Veciana hi ha velles masies entre les quals es destaca la de l’antic lloc de Biure (documentat al segle XI sota la forma Benevivere), que fou seu d’un antic domini i parròquia de titularitat desconeguda. Pels voltants de la masia de Biure, situada a l’extrem W del municipi, s’han trobat diversos vestigis arqueològics, com alguns elements d’una antiga ara romana, que pertanyen a una vil·la romana; també s’ha descobert sílex i ceràmica preromana a l’indret per on sembla que passava una via romana que venia de la part dels Prats de Rei.
Hi havia a prop del lloc de Biure, segurament dintre l’actual municipi de Pujalt, el lloc de Portaespana, que revela el seu caràcter de frontera o “porta vers Espanya”. La quadra de Balsareny de Segarra, perpetuada per un antic mas, és un record del primitiu domini dels Balsareny. Finalment, els masos de Pallerols, Torrenova, Fiterol, Lloret, i els Molins de Lloret, el Tost, el Turull, el Malloar, la Morera, etc., existien molts segles enrere i són fites de l’antic poblament. El mas Pereres, sobre el Molí de la Roda, antiga casa pairal de la baronia de Segur, va ser transformat en una gran residència dels Germans de La Salle.
La història
És impossible de parlar d’una història o d’una evolució comuna a tot el terme, perquè moltes de les entitats que formen el municipi no s’hi van integrar fins el 1840 i abans no hi tenien cap lligam.
El castell de Veciana, que ha donat nom al municipi, inicialment formava un lot amb Montfalcó el Gros i el veí de Copons i junts foren ocupats i endegats per la gran família dels Balsareny abans del 1020. El lloc de Biure, que és esmentat com una quadra autònoma fins al segle XVIII, també fou una aprisió dels Balsareny, com ho degué ser igualment la quadra de Balsarell o Balsareny de Segarra, que fou agregada a Durban vers el 1840.
El castell de Miralles és esmentat el 1065 com a termenal de Copons i de nou és esmentat el 1069, quan fou cedida a la seu de Barcelona la dominicatura o domini senyorial de Sant Pere Desvim, del terme del castell de Miralles. Molt sovint es confon aquest castell amb el de Santa Maria de Miralles, també de l’Anoia, i l’església de Sant Pere Desvim, amb una altra d’homònima, pròpia del monestir de Sant Cugat del Vallès, situada al terme de Clariana, del municipi d’Argençola. El domini d’aquest castell era compartit entre diferents senyors.
Al principi del segle XII surten sovint lligats els llocs de Miralles i Segur, on posseïen també notables béns els Boixadors i una família cognominada Segur, els quals feren moltes donacions al monestir de l’Estany, com ara el mas Pereres (1136). L’any 1157 el bisbe de Vic, Pere de Redorta, va arrodonir les possessions del monestir de l’Estany en aquest lloc donant-li les esglésies de Segur, amb les seves filials de l’Astor, Vilamajor i Durban.
El 1245 el castell de Segur era en mans de Ponç de Calders, que el tenia per cessió que li'n féu el vescomte de Cardona, i l’any següent el castell de Mi-ralles, amb la seva església parroquial de Sant Salvador, era propietat d’Elisenda de Fals. Els Calders, originàriament emparentats amb els Cardona, tenien ja la castlania o el domini de Segur el 1195.
A partir de mitjan segle XIV es va afermant en aquest terme el domini de la família Calders, que esdevindran barons de Segur, per compra feta el 1380 a l’infant Joan (futur rei Joan I) de la jurisdicció dels castells de Segur i de Miralles, del lloc de Vilamajor i de la quadra de Portaespana. Aquesta quadra, que apareix ja esmentada el 1094, era un lloc situat a tocar els límits de Miralles i Veciana, però dintre el terme de Miralles, i surt com a quadra fins al segle XVI; després consta com a lloc propi de jurisdicció del baró de Segur.
Els Calders, barons de Segur, amb residència al gran casal dit els Molins de Segur o el Molí de la Roda, seran en endavant els que aglutinaran els llocs principals que formen avui el municipi, ja que posseïen, entre altres béns del rodal, Segur, Veciana i Miralles i el terme veí de Sant Martí Sesgueioles. Aquest domini és documentat entre el segle XV i el principi del XIX, quan s’extingiren les senyories jurisdiccionals.