vegetarianisme

vegetarianismo (es)
vegetarianism (en)
m
Dietètica

Sistema o règim d’alimentació que exclou, més o menys radicalment, l’ús d’aliments d’origen animal.

Algunes doctrines vegetarianes (lactoovovegetarianisme) prohibeixen la carn i el peix, però toleren altres proteïnes animals (la llet i derivats, els ous). Altres (vegetalisme) prescindeixen totalment de qualsevol producte animal (excepte, de vegades, la mel).

Les teories que propugnen el consum exclusiu d’aliments vegetals o les religions o sistemes filosòfics que inclouen el vegetarianisme són molt antics (bramanisme hindú, budisme japonès, pitagorisme). Amb un fonament més o menys científic, sorgí al segle XIX, i la Vegetarian Society de Manchester és la societat vegetariana europea més antiga (1848).

Les raons per a justificar el vegetarianisme són diverses, algunes de les quals controvertides: evita malalties transmissibles per animals, és més barat i no desgasta tant el medi en la producció d’aliments, no és ètic de sacrificar animals, la carn conté toxines, els animals semblants a l’home són vegetarians, etc. L’organisme humà és adequat per a una alimentació omnívora i, per tant, variada, bé que és possible d’assolir una alimentació completa amb un règim vegetarià, tenint en compte el valor complementari de les proteïnes (valor biològic), si hom el practica amb cura i amb coneixement de causa. Com a terapèutica, el règim vegetarià és recomanat en certes malalties (renals, nervioses, digestives, artritis, etc.) i tractaments (contra el restrenyiment, hidroteràpia, etc.).