El càrrec de veguer del Rosselló és testimoniat des del 1139, sota el govern de Gausfred III per al comtat del Rosselló (exclosos, per tant, el Vallespir i l’Alt Rosselló) i era exercit per Berenguer de Saguàrdia, que encara el detenia el 1172 quan el comtat fou annexat al de Barcelona, i es mantingué en el càrrec fins a la seva mort, el 1174, amb el nom de veguer de Perpinyà. La vegueria de Rosselló s’uní, sota el govern dels reis de Mallorca, amb la de Vallespir i amb el territori d’Illa, que fins el 1309 pertanyia a la de Conflent. Tanmateix la sotsvegueria de Vallespir, que sorgí com a dependència, no comprengué ni el Riberal ni la part septentrional dels Aspres, que restaren sota la jurisdicció directa del veguer de Rosselló; en canvi el sector meridional de l’antic comtat rossellonès, del Tec a la serra d’Albera, entre Morellàs i la mar, fou incorporada en aquesta sotsvegueria. Una i altra perduraren fins a la Revolució Francesa (1790).