El 1304 anava del Congost a Collsuspina, d’ací al Lluçanès, comprenia Besora i Curull, n'excloïa el Cabrerès i, en canvi, arribava a Osor i Sant Hilari i, seguint el cim del Montseny, arribava fins al Tagamanent. Els dominis de la casa de Cabrera i de Rupit s’hi integraren a mitjan s XIV. També n'era exclòs el Lluçanès, que en part hi pertangué al s XV, fins que arribà a formar sotsvegueria pròpia el 1611 (sotsvegueria de Lluçanès). Del 1274 al 1317 els veguers de Vic regien a la vegada el Bages, el Berguedà i el Ripollès; a partir del 1320 s’intitularen veguers d’Osona, Ripollès, Camprodon i la Ral, i per fi, a partir del s XV, eren només veguers de Vic, de Ripoll i del Ripollès. Durant l’època d’actuació dels comtes d’Osona (1354-66) els veguers passaren a residir a Moià, i hom els adjudicà la sotsvegueria de Moianès; després retornaren a Vic, on residia sempre un sotsveguer, que era l’executor de les tasques inherents al càrrec del veguer. El 1716 esdevingué corregiment de Vic. Distint del veguer reial, hi hagué un veguer i batlle de Vic per la partida o part de la ciutat del bisbe, que fou reial des del 1315 i que, amb la unificació de la ciutat, el 1421 refongué el seu càrrec amb el del veguer d’Osona, que des d’aleshores s’intitulà veguer de Vic i d’Osona.