El principal avantatge d’aquest tipus de vehicle és la major autonomia que aconsegueixen respecte dels dotats amb motor elèctric i bateries d’alimentació. A més, tenen la possibilitat de circular en zones urbanes solament amb electricitat i, per tant, sense emissió de contaminants. L’inconvenient d’aquest disseny és l’elevat cost de fabricació que suporten a causa de la complexitat del sistema motor-transmissió. Els vehicles híbrids presenten diferents morfologies: l’híbrid en sèrie, l’híbrid en paral·lel i l’híbrid universal. L’híbrid en sèrie té un petit motor de combustió interna funcionant a règim constant, per tant en el punt de màxima eficiència, que acciona un generador de corrent elèctric. Aquest alimenta directament el motor elèctric de tracció, o bé recarrega les bateries. Una vegada en circulació, el motor elèctric es pot connectar directament a la bateria per funcionar sense emissions en zones urbanes, o per cobrir consums extraordinaris (acceleracions, superació de forts pendents) quan s’alimenta directament des del generador. Atès que es realitzen diverses conversions de l’energia, l’eficiència global és més baixa que la d’un vehicle elèctric pur. En el vehicle híbrid en paral·lel, el motor elèctric i el de combustió estan acoblats a l’arbre de transmissió a fi de poder moure'l alternativament. Aquesta solució permet funcionar amb emissions nul·les, o bé amb les prestacions normals d’un vehicle amb motor de combustió interna, especialment en circulació interurbana. L’híbrid universal permet el funcionament com a híbrid en sèrie o paral·lel, mantenint en ambdós casos els avantatges de funcionament del motor de combustió interna en règim constant.
m
Transports