El primer personatge documentat és Vela Jiménez, comte d’Àlaba (868-883), que defensà els passos d’Haro i Cellorigo contra un exèrcit musulmà comandat per l’emir Muḥammad I i que contribuí a la repoblació d’una part de La Bureba i La Rioja. El seu fill, Munio Vela, que es titulà comte d’Àlaba, governà poc temps (919-931); ocupà les gorges de Pancorvo i Haro, i més tard fou substituït en el càrrec pel magnat Àlvaro Arraméliz, casat amb Sança, filla del rei Sanç I de Pamplona. La política unificadora del comte castellà Fernán González portà a l’annexió del comtat alabès i a l’expulsió dels Vela (vers el 935), que es refugiaren a la cort del califa cordovès ‘Abd al-Raḥman III. L’any 960 Fruela Vela intervingué a favor de Sanç I el Gras de Lleó, aliat del califa, i de la seva àvia, la reina Toda de Pamplona, en la guerra contra Ordoni IV de Lleó i Fernán González de Castella. Vencedor Sanç I, els Vela s’establiren a Lleó, i ocuparen càrrecs importants. Al principi del seu govern el comte de Castella Sanç I es reconcilià amb els Vela, i tornà llurs antigues possessions a Vela Íñiguez i als seus fills Rodrigo, Diego i Íñigo Vela. L’any 1012, en un document referent als furs de Nave de Albura, hom esmenta un tal Vela Ovecoz com a senior o tenent, en nom del comte Sanç, dels castells de Terminon, Lantaron i Buradon, aquesta última fortalesa específicament del comtat d’Àlaba. Tornats a expulsar de llurs possessions (1016), els Vela cercaren protecció a Lleó. Rodrigo i Íñigo foren ben acollits per Alfons V, i el monarca els establí a Las Somozas, i poc després Rodrigo ocupà el càrrec d’alferes del rei. Segons Ramón Menéndez Pidal, Rodrigo i Íñigo Vela foren els autors de l’assassinat de l’últim comte de Castella, GarciaII, l’any 1029. Després d’aquest afer, els Vela continuaren al regne de Lleó, on intervingueren activament en la política.