velar

f
adj
Fonètica i fonologia

Dit de l’articulació, anomenada també gutural o posterior, en la qual intervé, com a òrgan passiu, el vel del paladar en contacte o constricció amb el postdors de la llengua.

En català són velars les vocals [o’, ọ, u] i les consonants [k, g, w] amb articulacions de [l], sobretot implosives.