Procés pel qual una articulació no velar s’hi torna generalment, però no necessàriament, en contacte amb una altra articulació velar.
Així, hom descriu la formació de [u] a partir de consonants implosives en català antic: puteu > 'pou’, cadere > 'caure’, etc. També s’explica així l’assimilació de [n] en contacte amb velar: un gos [un gos].