El 969 era regida per l’abat Sal·la i el 976 ja no tenia abat; per això fou cedida al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles. Des d’aquest moment els abats de Tavèrnoles s’intitulaven també abats de Vellanega. La disminució de comunitat féu que des del 1093 caigués a la categoria de simple priorat de Tavèrnoles. Tenia encara alguna vida monàstica el 1268, quan la seva possessió fou discutida a Tavèrnoles pel bisbe d’Urgell, però des del s XIV era una simple possessió regida per un clergue. En resten les ruïnes.