velluter

m
Història

Menestral seder especialitzat en l’elaboració de velluts, damasquins, brocats, tapisseries, etc.

El gremi més important de velluters dels Països Catalans fou el de València, creat l’any 1479. Tingué una importància notable en el moviment de les Germanies. El 1686 obtingué la dignitat de col·legi amb la titulació superior d’art major de la seda. La seva autoritat s’estenia per tot el País Valencià. Les seves ordinacions foren renovades el 1722 i en 1733-36, amb l’ampliació dels seus privilegis. El 1746 l’art major absorbí el gremi de velers (veler). L’art major participà, dins les possibilitats gremials, en l’expansió de la sederia valenciana al segle XVIII, tant individualment (amb homes com Joaquim Manuel Fos, Vicent Vinyes i d’altres), com en l’àmbit corporatiu, amb la creació d’una companyia de comerç (1772-85). L’entitat tenia representació pròpia dins la Junta de Comerç de València, i continuà la seva existència després de la desaparició dels privilegis gremials (1834-36).

A Barcelona el gremi de velluters fou creat el 1547 i rebé diferents ordinacions municipals i reials, totes les quals foren recopilades el 1731. A diferència dels de València, els velluters de Barcelona mai no formaren un grup especialment dinàmic; foren més aviat un gremi satèl·lit dels velers, amb els quals acabaren unint-se el 1834 en el si de la nova entitat del “col·legi de l’art major de teixits de seda”.

A Mallorca el gremi de velluters es dividí el 1689 en els dos grups: de xuetes (velluters del carrer) i de cristians de natura.