En els models inicials, el motor arribava a ésser de diversos cavalls i podia ésser acoblat pel mateix usuari (popularment s’estengué el nom de mosquit, que era un motor de poca cilindrada). Cal distingir-lo del ciclomotor que originàriament duu el motor incorporat de fàbrica. En el pas de transició entre tots dos conceptes hi hagué el popular Velosolex (dit també ‘bicicleta de monja’), que sortia de fàbrica amb el motor incorporat però amb totes les característiques dels velomotors (gas fix, una sola marxa sense mecanisme d’embragatge, estructura de bicicleta, etc). Posteriorment aparegué, com a primer ciclomotor fabricat a l’Estat espanyol, la popular ossita, pensada originàriament perquè la conduïssin dones, que incorpora les característiques dels ciclomotors (motor de baixa cilindrada, menys de 50 cc, lleugeresa, marxes, embragatge, etc). El ciclomotor no deixa, però, de portar incorporats els pedals auxiliars, que representen l’herència deixada pels velomotors. Aquests darrers representaven una categoria dins les curses de motocicletes, les bases de les quals exigien que hom tragués els pedals per tal que el motor fos l’únic impulsor del vehicle. Ara bé, a la pràctica quotidiana calia dur-los, ja que els motors, tot i tenir forta cilindrada, no eren gaire efectius a les pujades.
m
Transports