venacions

f

pl

Història

A l’antiga Roma, nom ( venationes ) donat als combats celebrats a l’amfiteatre entre feres o entre feres i homes, generalment esclaus o condemnats a mort, anomenats bestiaris .

Foren introduïdes al segle II aC i tingueren la màxima esplendor durant l’Imperi. A la inauguració de l’amfiteatre de Flavi moriren nou mil animals, i per a celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis foren mortes onze mil feres.