Fill i successor d’Otakar I i de la seva segona muller, Constança d’Hongria. Fou coronat el 1228, en vida del seu pare. Continuà la guerra contra el duc Frederic II d’Àustria, i el derrotà (1232). Després Frederic envaí Moràvia. Per tal d’executar contra d’ell el decret de proscripció, Venceslau s’uní amb l’emperador (1237). Ocupà Viena, però Frederic la rescatà. Potser per l’entrada dels tàrtars a Moràvia (1241-42), els austríacs es volgueren sotmetre; però, malgrat el matrimoni d’Otakar, fill de Venceslau, amb una neboda de Frederic -pacificant també, així, la revolta del fill contra el seu pare-, no obtingué ell el domini total d’Àustria, sinó l’emperador. Lluità també contra el rei d’Hongria per la marca d’Estíria (1252). Trobador i protector de poetes, es casà amb Cunegunda, filla del duc Felip I de Suàbia.