vènet
| vèneta

f
m
Història

Individu d’un poble de procedència il·lírica, establert als primers segles de l’era cristiana a les terres del litoral adriàtic, al NE d’Itàlia.

Vivien humilment, de la pesca, la sal i el conreu de les hortes. El nucli urbà més important fou el que esdevingué ciutat de Pàdua. Practicaren el comerç i s’aliaren amb els romans, amb els quals lluitaren contra les tribus de la Gàl·lia (225 aC) i durant la segona guerra Púnica. Les invasions dels bàrbars, especialment la dels huns (s V) i la dels longobards (s VI), foren causa de la migració vèneta des de la terra ferma cap a les illes de la llacuna adriàtica, on fundaren Venècia, i des d’aleshores llur història es confon amb la història de la ciutat i de la república.