Fills d’Èol —que, segons Virgili (Eneida), els té tancats dins una vasta cavorca on els reprimeix amb cadenes i càrcer—, apareixen antropomorfitzats en els poemes homèrics (Bòrees, Zèfir, Eure, Notus, etc) i són objecte d’un culte, ja gairebé extingit, de sacrificis humans. Llurs companyes són les harpies, identificades amb les tempestats. A la religió romana, foren relacionats amb el culte a Neptú. L’art antiga, en una tradició que arriba fins a l’edat mitjana i que es perpetua en l’heràldica (vent heràldic), els representà sovint en forma masculina, barbats o no, i amb ales. Apareixen en la ceràmica clàssica, en la famosa construcció atenesa del s I aC, anomenada Torre dels Vents, que, en realitat, servava un rellotge hidràulic. A l’època romana, hom els troba en mosaics, pintures, sarcòfags, monuments funeraris, etc.
m
Religions de Grècia i Roma