La ventilació d’un local tancat té per finalitat la renovació total o parcial de l’aire que hi és contingut substituint l’aire viciat, ric en diòxid de carboni i altres gasos produïts per la respiració, la combustió, etc, per aire net i pot ésser natural o artificial. La ventilació natural és l’aconseguida a través de les obertures, tals com finestres, portes, etc, quan aquestes són prou grans i romanen obertes el temps suficient. Hom recorre a la ventilació artificial, anomenada també ventilació forçada, quan el local és molt gran, quan hi ha moltes persones, quan és interior, etc. La ventilació artificial sol ésser constituïda per dos conductes, l’un per al forniment de l’aire net i l’altre per a l’evacuació de l’aire viciat, que solen comunicar amb les cambres per dues boques obertes a la paret, l’una prop del soler i l’altra prop del sostre. Sovint l’aire net, eventualment escalfat o refrigerat (climatització), és impulsat per un ventilador, i l’aire viciat és evacuat amb l’ajut d’un aspirador. Les instal·lacions de ventilació artificial, de les quals són proveïts molts edificis moderns, són imprescindibles en moltes indústries, especialment en aquells locals en els quals es desprenen gasos tòxics. També tenen una enorme transcendència en les mines i en els túnels de les vies fèrries i de les carreteres.
f
Tecnologia