Participà en la revolució en contra de Porfirio Díaz, al costat de Madero (1910-11). A la mort d’aquest prengué la direcció de l’exèrcit constitucionalista, i després d’una brillant ofensiva entrà a Mèxic el 1914 i formà un govern provisional. Tanmateix, l’enfrontament entre els altres caps constitucionalistes, Villa i Zapata, menaren a la seva destitució; però després d’un contracop, ajudat per Obregón, tornà al poder. El 1916 convocà un congrés que proclamà la Constitució del 1917, i fou nomenat president de la República. Bé que durant el seu mandat efectuà algunes reformes, com la nacionalització del carbó i del petroli i l’inici de la reforma agrària, es mostrà temorós davant les reivindicacions obreres. El 1920 la revolta de la legislatura de Sonora, juntament amb la d’una gran part de l’exèrcit, l’obligà a sortir de la capital, i fou assassinat durant la fugida per l’exèrcit del general Herrera.