És un peix pelàgic que forma grans bancs i s’alimenta de plàncton. En ésser perseguits per les tonyines, els dofins i les llampugues efectuen salts fora de l’aigua, sobretot amb les aletes pectorals, i també amb les ventrals, i planejant cobreixen distàncies de 20 a 40 m, i fins i tot 100 m. En salts successius s’ajuden amb l’aleta caudal. És comú a l’Atlàntic i a la Mediterrània, bé que no gaire a les costes dels Països Catalans.
m
Ictiologia