verb auxiliar

m
Lingüística i sociolingüística

Verb incident, que depèn d’un altre, dins un mateix sintagma verbal.

El verb auxiliar modifica aquell del qual és incident, tot aportant-li un matís nou en el significat. Precisament hom pot descobrir que un verb és auxiliar a partir d’aquest caràcter de subordinació a un altre. Fonamentalment ho són ésser, estar i haver i hom els fa servir sobretot per a la formació de la veu passiva, o bé per a la construcció de perífrasis verbals. Tot amb tot, molts altres verbs poden tenir aquesta funció auxiliar: Vaig anar-hi.