Francesc Vergós (I) consta com a pintor des del 1407, i al seu obrador tenia un aprenent dit Francesc Llunell (1417). El seu germà Jaume Vergós (I) és conegut com a pintor de cortines i draps funeraris des del 1422; el 1434 esdevingué pintor banderer de la ciutat. Francesc Vergós (II), fill de Francesc (I), a més de fer els mateixos treballs que el seu oncle, col·laborà amb el pintor Pere Terrers en el retaule de la Santa Creu (1443) per a la capella de l’hospital del mateix nom; el 1446 treballà en les pintures del sepulcre d’Antoni Tallander i, juntament amb Joan Cabrera, féu unes pintures damunt la porta major de Santa Maria del Mar. Jaume Vergós (II) (Barcelona ? — 1503), fill de Jaume (I), heretà d’ell el càrrec ciutadà i fou nomenat conseller el 1502; la seva activitat com a pintor de retaules és sempre relacionada amb les societats que formà amb els seus fills i altres pintors; a la mort del seu fill Pau Vergós (Barcelona ? — 1495) —l’activitat pictòrica del qual es remunta només al 1491—, s’encarregà amb el seu altre fill Rafael de pintar el retaule dels paraires al convent de Sant Agustí de Barcelona i el de Sant Esteve de Granollers (1495); ambdós contractaren també (1497) l’acabament del retaule del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron que Huguet havia deixat inacabat; amb Pere Alemany contractaren el retaule major de l’església de Jonqueres; alguns autors li atribueixen els dibuixos del Llibre d’administració de les places (Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona). De Rafael Vergós (Barcelona ? — 1500) és de qui hom té més notícies sobre contractació de retaules, bé amb el seu pare —ja esmentats—, bé tot sol, com el petit retaule de la Mare de Déu del Roser per a la Capella Rodona de Vic (1492), el de Sant Miquel per a Calella de Montpalau (1498) i el de Sant Sebastià i Santa Tecla del canonge Sorts al claustre de la seu de Barcelona. Llur art deriva del d’Huguet, amb qui algun d’ells col·laborà. Les relacions entre ambdues parts són conegudes des que Huguet fou testimoni de les primeres noces de Jaume (II), el qual ha d’ésser admès com a seguidor d’aquell. El problema per a destriar l’obra de cada un dels Vergós radica en l’escassetat d’obres conservades i en la barreja d’associacions. A partir del retaule de Granollers hom ha vist les principals mans que donaren els diferents Vergós, i a la que pintà el Calvari i el bancal corresponen algunes taules del retaule dels Blanquers d’Huguet; per les dates en què fou pintat aquest retaule, les escenes esmentades poden atribuir-se a Jaume (I), Pau o Rafael, bé que la crítica s’inclina a fer-les de Jaume (II), en el qual hom suposa un major contacte amb Huguet, o de Rafael, de qui hom té més notícies. Els Vergós clouen el panorama de la pintura quatrecentista catalana sense cap projecció cap al futur, en una època en què els nous corrents no havien de trobar a Catalunya un terreny adobat.
Taula central del retaule de Sant Sebastià i Santa Tecla , a la catedral de Barcelona, obra de Rafael Vergós
© Fototeca.cat
Família de pintors de Barcelona dels ssXV i XVI.