vermell

rojo (es), 

red (en), 

m

Física

Color vermell, un dels colors que hom distingeix en l’espectre solar, a l’extrem d’aquest, tocant al taronja.

Les longituds d’ona de la llum vermella són compreses entre 6.220 i 7.000 Å.

Pigments vermells

nom genèric corrent i composició química	tonalitat	origen	poder cobrent	toxicitat	solidesa a la llum	estabilitat de color a l’atmosfera	principals utilitzacions
vermell d’alitzarina; laca d’un derivat de l’alitzarina (purpurina)	variable, segons la composició	fabricació química	feble		bona		pintura artística
vermell de cadmi; sulfoseleniür de cadmi obtingut per calcinació	variable de l’escarlata al violaci, segons la composició	fabricació química	bo	elevada	excel·lent	bona	pintura artística, esmalts al forn, plàstics
vermell de molibdè; cromat, molibdat i sulfat de plom	variable del vermell a l’ataronjat, segons la composició	fabricació química		elevada	bona		pintures industrials, tintes d’impremta
vermell Helio; pigments orgànics a base de m-nitro-p-t-pouïdina i β-naftol	variable, segons la composició	fabricació química	bo		molt bona	molt bona	pintura industrial, tintes d’impremta
vermell litol; sals sòdiques, càlciques o bàriques del resultat de la copulació amb       β-naftol de l’àcid de Tobias diazotat	variable, segons la composició	fabricació química	bo		mitjana	mitjana	pintura industrial, tintes d’impremta
vermell para; pigment obtingut amb paranitroanilina p-nitroanilina diazotada i copulada amb β-naftol	variable del violat a l’ataronjat, segons la composició	fabricació química	bo		mitjana	mitjana	pintura industrial, tintes d’impremta
vermells permanents; pigments obtinguts per copulació d’amines aromàtiques i β-naftol o àcid β-hidroxinaftoic		fabricació química			bona	bona	pintura industrial, tintes d’impremta
mini; òxid de plom	roig ataronjat	natural i fabricació química	bo	elevada		bona	pintures antirovell
òxid fèrric; mini de ferro	apagada, molt variable	natural i fabricació química	bo	nul·la	excel·lent	excel·lent	pintures industrials