vernís

m

Química

Dissolució d’una o més resines en un oli o líquid volàtil que, estesa sobre la superfície d’un objecte, s’asseca i forma una capa que li confereix brillantor, resistència a l’aire i a la humitat, aïllament elèctric, etc.

El vernís es diferencia de la pintura pel fet d’ésser transparent i donar, en assecar-se, una pel·lícula molt més brillant, dura i resistent. Els vernissos, que no contenen mai pigments opacs, poden ésser de diferents colors, en contenir colorants solubles, i hom pot afegir al solvent substàncies plastificants, les quals eviten que, en evaporar-se el solvent, la resina, que constitueix la pel·lícula de vernís, esdevingui excessivament trencadissa. Els vernissos són classificats industrialment en vernissos a l’alcohol o vernissos alcohòlics (dissolucions de goma laca, sandàraca i altres substàncies resinoses en alcohol), vernissos a l’essència (copal, màstic, etc, en essència de trementina), vernissos grassos (resines naturals o asfalts dissolts en aiguarràs, oli de llinosa, etc, eventualment amb essència de trementina), vernissos cel·lulòsics (nitrocel·lulosa i resina dissolts en un solvent cel·lulòsic) i vernissos sintètics (resines sintètiques especialment gliceroftàliques, amb oli assecant i solvent benzènic o aiguarràs).