verònica

Veronica sp (nc.)
f
Botànica

Aspecte d’una verónica (Veronica persia)

© Fototeca.cat

Gènere de plantes herbàcies, de la família de les escrofulariàcies, amb fulles simples, d’enteres a pinnatífides, les inferiors oposades i les superiors sovint alternes, amb flors tetràmeres, generalment blaves, en raïm o solitàries, i amb fruits en càpsula, sovint emarginada.

La verònica becabunga, o creixen de cavall (V. beccabunga), és una herba perenne de 20 a 60 cm d’alçada, glabra, de fulles oposades, oblongues i crenulades, de flors blaves, arranjades en raïms axil·lars, i de fruits capsulars arrodonits. Creix vora l’aigua, a tot Europa.