És el vers més curt que, amb personalitat pròpia, hom ha usat en la poesia catalana. En forma d’apariats l’usà la poesia narrativa i didàctica. Hom el troba a les profecies de Turmeda, a l’obra de Joan Basset i a l'Espill de Jaume Roig. Perduda la tradició d’aquest vers a l’època de la decadència, reapareix modernament en alguns poemes de Guerau de Liost, de Josep Carner i d’altres.
m
Literatura