En la literatura catalana antiga és escassament usat com a vers independent, però, pel seu moviment ràpid, que el fa molt apropiat per a petites composicions líriques, l’adoptaren els poetes castellans dels segles XVII i XVIII. Molt popular, al costat dels versos de set síl·labes, en els romanços de cec, el vers quinari reaparegué en els autors de la Renaixença (Verdaguer) i, més modernament, en poesies populars de Carner i de Sagarra.
m
Literatura