Té indústries químiques, alimentàries i de rellotgeria i és un actiu centre turístic. És bisbat sufragani del de París. Conserva l’aspecte i el caràcter del seu passat, i la seva construcció és ordenada d’acord amb el palau reial. La població es desenvolupà sobretot a partir del 1682, en instal·lar-s’hi Lluís XIV. Al començament de la Revolució Francesa s’hi reuniren els estats generals. Perdé importància en traslladar-se la cort a París. Ocupada pels prussians en la guerra Francoprussiana del 1870, Guillem I de Prússia hi fou coronat emperador d’Alemanya. L’any 1871 s’hi instal·là el govern francès, mentre durà la lluita contra la Comuna de París.
El palau actual fou de primer un petit pavelló de cacera de Lluís XIII als afores de París. Lluís XIV, que volia deixar el Louvre i la concentració urbana de la capital, el transformà en una gran residència, d’acord amb la vida brillant de la cort absolutista francesa, esdevinguda el nou model de la cultura artística i literària d’Europa. Arran del palau i parc de Fouquet, a Vaux, amb jardins de Le Nôtre, arquitectura de Le Vau i decoracions de Le Brun, el Rei Sol encomanà les obres per al seu palau de Versalles al mateix equip (1661). Le Nôtre hi organitzà l’estructura dominant (a la qual era integrada la residència reial i subordinada la nova ciutat, construïda, per a servir la cort, entre els tres vials d’accés al castell), el parc (1661-68), com un jardí a la francesa: un paisatge complet, fet simètric i regular fins a les línies de fuga de l’horitzó, a uns 3 km, on la vista era acompanyada per un estany en forma de creu amb el braç llarg, de 1.500 m, en l’eix del palau. Avingudes flanquejades de grups d’estàtues, jardins, bosquets, fonts monumentals i algunes construccions posteriors —Grand Trianon, d’Hardouin-Mansart (1687); petit Trianon, de Gabriel (1762)— en completen, amb detalls valuosos, la vasta escenografia. El pavelló de cacera primitiu fou ampliat de primer per Le Vau (1661); però quan Luís XIV arribà a l’apogeu del poder i volgué una residència encara més grandiosa n'encomanà les obres a Jules Hardouin-Mansart (1679), que en féu una important construcció de 580 m de façana, que donava als jardins, d’una configuració molt regular, d’acord amb els esquemes coreogràfics del barroc. De l’interior, ara museu de quadres i d’objectes relatius a la història de França, cal destacar la capella reial, de Mansart (1698-1710), però sobretot la decoració, coordinada per Le Brun, el qual creà l’espectacular Galeria dels Miralls (1678), obrada per Mansart al centre de la façana, amb 17 miralls que reflecteixen el parc de Le Nôtre pels 17 finestrals contraposats. Versalles és considerat el prototip del classicisme francès. Altres construccions notables del s. XVIII són les esglésies de Notre-Dame, obra de Mansart, i la de Saint-Louis, ambdues amb pintures dels s. XVII i XVIII.