vertigen de Ménière

vertigen auricular
m
Patologia humana

Trastorn caracteritzat per l’aparició sobtada de vertigen amb mareig, nàusees, pal·lidesa i trastorns auditius del tipus de sordesa, brunziment, etc.

És associat a una dilatació generalitzada del laberint membranós. Cursa amb brots de menys de vint-i-quatre hores que, a la llarga, però, poden produir sordesa permanent. Hom desconeix la causa que l’origina. És anomenat també vertigen auricular.