La història dels seus vescomtes resta obscura i amb llacunes els primers temps, i hom la confon sovint amb la dels vescomtes de Cerdanya. El primer vescomte conegut és Eldesind, que apareix el 868 presidint, en nom del comte Salomó, un plet relatiu a l’alodialitat de béns del monestir d’Eixalada, radicats al Conflent. El vescomte Unifred, anomenat Falquet, esmentat en 914-921, era fill d’un Guifré i contemporani i amic del comte de Cerdanya Miró II el Jove, que el designà executor testamentari seu (925). Més tard, els comtes Sunifred II i Oliba Cabreta, fills de Miró II, el destituïren per bausia i li confiscaren el lloc d’Aiguatèbia, confiscació que fou confirmada després per precepte reial. Un vescomte Miró el reemplaçà cap al 947. El lloc d’Aiguatèbia fou concedit (959) pels mateixos comtes a un nou vescomte, Isarn, fill de Sal·la i de Ricarda (segurament tia del vescomte Guadall d’Osona i del bisbe d’Urgell, Guisard), el qual fou designat (966) executor testamentari pel comte Sunifred II. El fill d’Isarn, Bernat I, figura (983) a l’acta de la dedicació de Sant Llorenç de Brocà (vall de Lillet), presidida pel seu germà el bisbe Sal·la i en la qual també figura el vescomte de Cerdanya Bernat I. Exercia encara el càrrec vescomtal el 990 i morí abans de l’any 1000. De la seva muller, Guisla de Lluçà, tingué quatre fills: Arnau, que el succeí com a vescomte, Ermengol (sant Ermengol), bisbe d’Urgell, Guisla i Gerberga, la qual vivia el 1046 a Aiguatèbia, casada amb un tal Ramon, i dels quals restà descendència. L’any 1000 el vescomte Arnau signà com a testimoni, amb Pere, vescomte de Fenollet, l’acta de donació del monestir de Sant Pau de Fenollet (o de Vallosa) a Cuixà, pel comte Bernat I de Besalú, i apareix encara el 1003 en una acta de venda de diversos alous a Estoer i Espirà de Conflent. Segurament morí sense fills i fou succeït per la seva germana Guisla, muller del vescomte Sunifred de Cerdanya. Des d’aleshores ambdós vescomtats restaren units en llur descendència. Des del segle XI, si no ja anteriorment, el lloc cabdal del vescomtat de Conflent era el castell de Jóc, d’on vingué l’apel·lació de vescomtat de Jóc, usitada a partir del segle XII.
Vescomtes de Conflent