vescomtat de Girona

Vescomtes de Girona

©

Jurisdicció de l’antic comtat de Girona, documentada el 840 amb l’actuació del vescomte Guifré en un judici sobre Terradelles.

Hom creu que és aquest el mateix personatge que actuà a partir del 848 com a comte de Girona, cosa que reforma el caràcter beneficiari i ministerial dels primers vescomtes. El 850 signen en un document comtal de Girona dos vescomtes, Ermidó i Radulf, un dels quals havia d’ésser-ho de Girona. El 928 hi ha un vescomte, Lleopard, que cedeix béns al seu fill Otger. Després de Lleopard es troba un vescomte de nom Unifred, el 934, probable fill seu. Otger actuà com a vescomte el 949 i morí abans del 968. Amb Guiniguís, dit Mascaró, marit de Jerosòlima, dita Gudrielda, es perfila clarament una línia successòria: el seu hereu Sunifred (982-1008) fou el vescomte, mentre que Sisemund, un altre fill, fou vicari d’Olot i originà la línia dels Oló de Bages; Eldemar posseí el castell de Clariana (Anoia), i resten menys perfilats els fills Adalbert, dit Baret, i el levita Odó. Sunifred (mort després del 1008) fou el pare de Ramon, senyor de Lloret, i probablement de Guillem de Muntanyola o de Vacarisses, que fou el cap del llinatge dels Montcada . Amat de Montsoriu, fill de Sunifred i de la seva primera muller, Aurúcia, es digué de Montsoriu, per tal com posseïa aquest important castell, que esdevingué el centre patrimonial dels vescomtes de Girona. Ell i la seva muller Sança foren pares de Sanç, mort sense descendència coneguda després del 1044, i d’Ermessenda, casada amb Guerau de Cabrera. Aquests, amb llur fill Ponç Guerau de Cabrera, fusionaren el patrimoni dels vescomtes de Girona amb el dels senyors del castell de Cabrera (Osona), i fou iniciada, així, la línia dels vescomtes de Girona o de Cabrera vescomtat de Cabrera .