Els vescomtes de Narbona i de Menerba
Hom no en coneix més que uns quants titulars: Miló (782), Magnari (791), Esturmió (800-811) i Ademar (812). Arran de la creació de la marca de Gòtia (817), els dominis afectats al comte passaren, amb el títol, als titulars de la marca de Gòtia. Des d’aquell moment, les funcions comtals foren exercides pels vescomtes, els quals esdevingueren hereditaris a la segona meitat del segle IX i fundaren una potent dinastia que senyorejà el vescomtat de Narbona fins al segle XV. Degueren llur potència a la importància de la vila de Narbona, que encara continuava essent un gran port de comerç i seu metropolitana. Per això els vescomtes destinaren generalment llurs fills secundogènits a la seu, la qual cosa fou ocasió de greus conflictes, sobretot al segle XI.Els primers vescomtes coneguts de Narbona són Quixilà (802), Agilbert (821), Esteve, Ermenard i Austen (836), Alaric i Francó I (852), Lindoí (876) i Maiol I (després del 878). Aquest darrer —possiblement fill de Francó I— es casà amb Ramona, i foren pares del vescomte Alberic I de Narbona (que, pel seu matrimoni amb Atalana, filla i hereva del comte Raculf de Mâcon, fou l’iniciador d’una nova dinastia comtal de Mâcon, extingida vers el 994, i de la línia dels senyors de Salins, extingits el 1184) i del vescomte Francó II de Narbona, que regia ja el vescomtat el 916 i que fou pare del vescomte Odó I de Narbona. Besnet d’aquest darrer fou el vescomte Eimeric I de Narbona (mort vers el 1106), que es casà amb Mafalda de Pulla-Calàbria, vídua del comte Ramon Berenguer II de Barcelona. Tingueren per fill el vescomte Eimeric II de Narbona, a qui el comte Alfons I de Tolosa arrabassà el vescomtat el 1134; però el 1143 el restituí a la seva filla, la vescomtessa Ermengarda I de Narbona, la qual abdicà (1192) en el seu nebot, el vescomte Pere I de Narbona, que inicià la dinastia dels Lara i que abdicà en favor del seu fill, el vescomte Eimeric III de Narbona (mort el 1239), que fou el segon marit (1202) de Guillema de Castellvell. Besnet d’Eimeric III fou el vescomte Amalric II de Narbona (Amalric II de Narbona), que fou avi dels germans Sibil·la de Narbona, morta pel seu marit, Andreu de Fenollet, vescomte d’Illa i de Canet, i el vescomte Eimeric VI de Narbona (mort el 1388), que fou pare del vescomte Guillem I de Narbona, i aquest ho fou del vescomte Guillem II de Narbona, germà uterí del vescomte Guillem III de Narbona, que el 1447 vengué el vescomtat al comte Gastó IV de Foix, el qual esdevingué vescomte Gastó I de Narbona. Gastó I, el 1468, cedí el vescomtat al seu fill, el vescomte Joan I de Narbona (mort el 1500), que fou pare de Germana de Foix, reina de Catalunya-Aragó, i del vescomte Gastó II de Narbona (Gastó de Foix), el qual el 1507 canvià el vescomtat de Narbona pel ducat de Nemours amb el rei de França, oncle seu. El 1508 el vescomtat fou reunit a la corona francesa.