El primer o un dels primers a portar el títol de vescomte al Rosselló fou un Alfons vicecomite documentat en un judici del 832 celebrat a Elna i relatiu a unes terres de Santa Maria d’Arles. D’aquest Alfons, que el 847 rebé unes donacions del rei Carles II el Calb, hom sap que era fill d’un Sunvild, germà d’un Gomesind i pare d’un Sumnold i un Riculf. Poc després, l’any 858, hi havia documentat un altre vescomte, Riquelm, que no devia ésser del Rosselló, però no consta ni és gens segur que fos emparentat amb l'Adefonsus vicecomite del 832 i el 847, car aleshores la dignitat vescomtal encara no havia esdevingut hereditària. La privatització del títol, més que no pas de la funció, vescomtal degué ésser obra del s X. Amb tot és al s XI que es troba el títol vinculat amb seguretat a un llinatge els membres del qual, en lloc de titular-se vescomtes de Rosselló, s’anomenaren de Tatzó perquè entre les seves possessions hi havia aquest lloc i perquè, havent passat l’època en què els vescomtes exercien funcions públiques arreu del comtat, els vells vescomtes de Rosselló es convertiren en senyors feudals amb una jurisdicció més limitada territorialment. A l’època de transició correspon el vescomte Guillem Adalbert, que l’any 1030 figura al costat del comte Gausfred II presidint una enquesta judicial feta a l’església de Toluges. En una donació d’un alou de Banyuls dels Aspres feta l’any 1043 a l’església d’Elna es precisa també que la propietat donada limita amb terres d’un vescomte anomenat Oliba, del qual no se sap quin parentiu podia tenir amb l’anterior. Finalment, en un judici del 1051 favorable a l’abadia de Cuixà hi figura un Guillem que es diu vescomte de Tatzó, títol que després portaren els seus descendents en lloc del vell títol vescomtal de Rosselló (vescomtat de Tatzó).