El primer que apareix com a vescomte de Tatzó és un Guillem, que és esmentat en un judici (1051) sobre l’abadia de Cuixà. El vescomte Hug (mort vers el 1100) fou pare de la vescomtessa Jordana, que aportà el vescomtat en dot al seu marit, Bernat de Llupià, senyor de Llupià. De llur fill, el vescomte Hug (mort després del 1163), que sembla ésser el darrer a emprar el títol vescomtal, que substituí pel senyorial, descendiren els Tatzó, senyors de Tatzó.