Inicialment pertanyia als vescomtes de Besiers, i passà als comtes de Carcassona pel casament de la vescomtessa Garsenda I de Besiers i Agde amb el comte Ramon I de Carcassona. Vers el 1034 el fill d’aquest, el comte Pere II, posseïa el castell d’Omelàs i el 1036 el tenia per ell el seu germà, el comte Guillem I. El 1114 era del senyor Guillem V de Montpeller i en disposava testamentàriament a favor del seu germà uterí Bernat d’Andusa en feu dels vescomtes de Besiers i de Narbona; definitivament el deixà el 1121 al seu segon fill Guillem, que prengué el nom d’Omelàs, juntament amb els castells i viles de Popian i del Poget, que semblen ésser de la seva jurisdicció. Guillem, com a baró d’Omelàs, rebé sota la seva protecció els béns de l’abadia d’Aniana (1122); es casà després del 1126 amb Tiburga, filla i hereva del comte Riambau II d’Aurenja, i féu, juntament amb el seu germà Guillem VI de Montpeller, un pelegrinatge a Terra Santa (1128-29). Guillem d’Omelàs féu testament el 1156 a favor del seu fill Riambau III d’Aurenja, el trobador, i es féu enterrar a Aniana. Riambau III hipotecà el domini d’Omelàs al seu cosí Guillem VII de Montpeller (1168) i després al seu cunyat Aimar de Murviel (1171); morí sense descendència vers el 1173 i deixà Omelàs a la seva germana Tiburga, muller del dit Aimar de Murviel, i als fills d’aquests. Un d’ells, Ramon Ató, en tenia la senyoria el 1187, i llavors en féu donació a Guillem VIII de Montpeller, que l’hi retornà en feu. Les filles de Ramon Ató de Murviel vengueren el 1197 llurs drets sobre Omelàs a l’esmentat Guillem VIII, al qual Ramon V de Tolosa havia cedit el 1194 tots els drets que hi pogués tenir. A partir d’aleshores, Omelàs i el seu terme seguiren la sort de la senyoria de Montpeller a través de Guillem IX, de Maria i dels reis Pere I i Jaume I de Catalunya-Aragó. En la successió d’aquest, Omelàs, juntament amb Montpeller, passà a Jaume II de Mallorca i als seus successors, que ho tingueren en feu dels reis de Catalunya-Aragó. En aquest temps i fins el 1326, el territori fou anomenat baronia d’Omeladès, però des del 1327 es generalitzà la denominació de vescomtat d’Omeladès. Jaume III de Mallorca el cedí al seu germà Ferran el 1330. El rei de França l’ocupà temporalment el 1341, i quan Jaume III fou desposseït de Mallorca, Rosselló i Cerdanya per Pere el Cerimoniós, aquest li reconegué la possessió de Montpeller i dels vescomtats d’Omeladès i Carladès (1344), i per això foren reclamats a França per Pere el Cerimoniós després de la mort d’aquell, però acabà renunciant-hi sota certes condicions (1352). Llavors el vescomtat comprenia, a més d’Omelàs, el Poget, Sant Bausili de la Selva, Puzols i Vendemian. Fou integrat a la senescalia de Carcassona; deixà d’ésser anomenat vescomtat i tornà a ésser designat com a baronia.