Alguns d’ells romangueren pel fet de no haver-se creat després el títol superior. En alguns casos extraordinaris restà latent el vescomtat, tot i la concessió del comtat o del marquesat, al qual restà unit. Malgrat la cancel·lació, alguns vescomtats previs foren rehabilitats durant el s XIX, com el de Bellver (previ del marquesat de Puerto Nuevo) i el de Montserrat (previ del comtat del Llobregat). El 1858 fou suprimit el tràmit de la concessió de vescomtats previs i llur cancel·lació i hom en prohibí la rehabilitació, la qual cosa creà un confusionisme administratiu i produí que, en crear comtats o marquesats, es fes alhora amb la creació d’un vescomtat que no era cancel·lat; així, els d’Alzira (en crear-se el comtat d’Alcoi), el Bruc (del comtat de Reus), Casa Figueras (del marquesat de la Constància), Castro y Orozco (del marquesat de Girona), Canet de Mar (del marquesat de Santa Rita), Ros (del comtat de l’Almina). El 1864, a més, hom permeté d’alçar, en certes condicions, la caducitat dels vescomtats previs. Aquesta confusió desaparegué a partir del regnat d’Alfons XII.
m
Història