vet

m
Política
Dret constitucional

En els règims parlamentaris, dret que la constitució atorga al cap de l’estat d’oposar-se a les lleis aprovades pel parlament.

Pot ésser absolut, si té com a conseqüència l’anul·lació de la llei, o suspensiu, si només en pot evitar momentàniament la promulgació; en aquest cas, el parlament pot tornar a votar-la (com als EUA) o la llei és sotmesa a un tribunal de garanties constitucionals (com a la República Federal d’Alemanya). En altres casos, s’atorga al poble la facultat d’anul·lar una llei mitjançant un referèndum (Itàlia). Històricament, el vet ha pres formes molt diverses. A la Roma republicana, el tribú de la plebs podia vetar les resolucions del senat. A la dieta polonesa, cada diputat tenia el liberum veto, que representava, a la pràctica, la necessitat de la unanimitat. La Constitució Espanyola del 1978 no en preveu la possibilitat.