Al segle IX hi fou fundat un monestir benedictí, que assolí aviat un gran prestigi per la creença que guardava les relíquies de Maria Magdalena i pel fet d’ésser un punt de partença del pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia ( camí de Sant Jaume). Deu la seva anomenada a l’extraordinària església abacial de la Madeleine. La seva construcció és característica de l’estil borgonyó, diferent de l’imposat per Cluny: tres naus, la central de dos pisos, amb trifori, i voltes d’aresta sobre arcs amb dovelles alternativament blanques i fosques, que descansen sobre capitells profusament historiats. Té nàrtex, modificat al segle XIII, en ésser construïda la torre. Té triple portalada, el timpà central de la qual presenta el tema de la Pentecosta. Les figures es caracteritzen per llur allargament i la dinàmica del cos. L’església de Saint-Étienne també és romànica. Conserva també muralles, de la fi del segle XIV, amb algunes portes notables.