És constituït per un refrany glossat per dues sèries d’estrofes breus i respectivament paral·lelístiques, originàriament cantades per dos cors o dues veus; a cada sèrie les estrofes s’enllacen mitjançant la repetició del darrer vers de cadascuna al començ de la següent; cada estrofa de cada sèrie s’alterna amb l’estrofa corresponent de l’altra sèrie, de manera que el conjunt de la peça és fet de l’alternança de les estrofes paral·lelístiques de les dues sèries. Tanmateix, els exemples conservats (setze texts) manquen sovint d’una de les sèries o bé de l’alternança de les estrofes. Admet diversitat de temes i presenta irregularitats en la mètrica i en la rima. Com a gènere, és parcialment definida en un tractat preceptiu contingut en el manuscrit 129 de Ripoll, per les tolosanes Leis d’amors i pel Torsimany de Lluís d’Averçó. Encara que el terme desaparegué al s XIV, el gènere continuà essent conreat almenys fins al s XVII.
f
Literatura