Els primers personatges que hom hi troba són Bernat de Vic, poblador (1260) de l’alqueria de Vilella (Cullera), Galceran de Vic (1270), Jaume de Vic, representant dels cònsols de mar (1284), i Guillem (I) de Vic, documentat des del 1234, que rebé del rei les senyories de la vall de Gallinera, Ebo, Xeresa i Alcòder i l’alcaidia de Peníscola. El seu fill Ramon (I) de Vic heretà els béns del pare, així com la dita alcaidia, que es feu hereditària en els seus descendents i successors, i fou servidor del rei Jaume II. El seu rebesnet Ramon (II) de Vic fou preceptor i majordom del duc de Gandia i pare de Berenguer de Vic i dels Arcs, abat de Valldigna, i de Guillem (III) de Vic i dels Arcs. Fills d’aquest foren Galceran de Vic i de Lloris, que s’establí a Còrdova, Joan de Vic i de Lloris, que heretà Xeresa i Alcòder, Guillem Ramon de Vic i de Corbera fill d’un primer matrimoni—, que fou canonge de València, i l’hereu Lluís (I) de Vic i de Corbera, que fou pare de Guillem Ramon de Vic i de Vallterra- i de Jeroni (I) de Vic i de Vallterra, el qual fou succeït pel seu fill i hereu, Lluís (II) de Vic i Ferrer (mort el 1585), baró de Llaurí, Beniomer, Benioquer i Matada, camarlenc del rei Carles I, que lluità contra els agermanats i es casà amb María Manrique de Lara i Fajardo, filla del comte de Paredes de Nava. Foren pares de Jordi de Vic i Manrique de Lara, comanador d’Ares a l’orde de Montesa, de Francesc de Vic i Manrique de Lara, comanador de l’orde de Sant Joan de Jerusalem, de Joan de Vic i Manrique de Lara, de Lluís de Vic i Manrique de Lara, que fou comanador major de Montalbà (Aragó) a l’orde de Sant Jaume i governador general de Mallorca (1583-94), de Pere (I) de Vic i Manrique de Lara, baró de Llaurí i general de les galeres del rei a les Índies, i d'Àlvar (I) de Vic i Manrique de Lara, baró de Llaurí, Beniomer, Benioquer i Matada, comanador de l’orde de Sant Jaume i governador d’Oriola, que fou pare del seu successor, el cavaller d’Alcántara, Dídac (I) de Vic i de Castellví. L’herència d’aquest llinatge passà per successió als Manglano, que, durant algun temps, es cognomenaren de Vic. Potser té el mateix origen una família burgesa Vic de mercaders barcelonins que durant molt de temps estigué relacionada comercialment amb Tunis. Hom en pot esmentar Berenguer de Vic, membre del Consell de Cent (1260), Guillem de Vic, que morí a Tunis el 1263 deixant-hi una quantiosa herència, Bernat de Vic, membre també del Consell de Cent (1266), i Tomàs, Simó i Pere de Vic, dels segles XIII i XIV. Hom troba també un Bernat de Vic veguer i capità d’Atenes el 1374.
Armes dels Vic
Llinatge noble valencià originari, segons tradició familiar, de Castelló d’Empúries, i que es radicà al Regne de València, des de la seva conquesta, on foren patrons del monestir de Santa Maria de la Murta.