vicari general

m
Dret canònic

Prevere legítimament constituït per a representar la persona del bisbe en l’exercici de la seva jurisdicció in spiritualibus ac temporalibus a tota diòcesi.

És de lliure nomenament del bisbe, i cessa per mort o renúncia d’aquest, així com per revocació del bisbe. L’any 1963 foren concedides àmplies facultats de delegació als vicaris episcopals. Aquest càrrec sorgí al segle XIII com a fruit de la rèplica dels bisbes als poders que els ardiaques havien anat acumulant des del segle IV, i fou plenament ratificat pel concili tridentí, que reduí l’ardiaconat a una dignitat honorífica dels capítols catedralicis.