vicecanceller

m

Història

Oficial de la cancelleria reial catalanoaragonesa que substituïa el canceller en cas d’absència d’aquest —cas molt freqüent— i l’ajudava quan era present.

Actuava de fet com la màxima autoritat de la cancelleria. Havia d’ésser doctor en drets i laic, per tal de poder intervenir en els afers criminals, dels quals eren exclosos els clergues. Com a expert en lleis li era encomanat el control del fons jurídic dels documents. Si s’absentava era substituït per un regent de la cancelleria. Sota Joan I (1387-96) hi hagué tres vicecancellers, un per a cada estat de la corona: Aragó, València i Principat (amb Mallorca, Sardenya i Còrsega, dependents de Catalunya fins el 1484). A partir del regnat de Ferran II de Catalunya-Aragó esdevingué únic per a tota la corona i anà desplaçant el canceller de la direcció de l’administració de l’estat, especialment de la justícia.