Vida i obra
D’una família de propietaris rurals, la seva formació humanística i científica es degué desenrotllar a Menorca: al convent dels franciscans, primer, i a col·legis avançats pedagògicament, com el de l’austríac Karl Ernst Cook, després. Poliglot (coneixia el grec, el llatí i diverses llengües vives) i home de cultura, combinà l’activitat literària amb l’exercici de càrrecs públics, entre els quals el de director i comptador de la Casa de la Misericòrdia, entre el 1820 i el 1821, institució per a la qual traduïa les obres teatrals destinades a aconseguir fons.
Les dues etapes de la seva vasta obra, una part important de la qual s’ha perdut o ha restat manuscrita, són un exponent de la continuïtat i el posterior fracàs del programa il·lustrat menorquí, iniciat al darrer terç del segle XVIII. Així, del 1815 fins a la dècada dels anys vint, a més de traduir en alexandrins apariats el poema èpic de Joan Ramis La Alonsíada (1818), adaptà per als escenaris una trentena d’obres, bàsicament comèdies burgeses amb un missatge il·lustrat, de les quals ens n’han pervingut quinze: cinc de Goldoni (La viuda astuta, El pare de família, La dona venjativa, L’enganyador i Pamela), quatre de Molière (El convit de l’estàtua, L’amor metge, El Musson noble, o sia El senyor Pere per excel·lència i Don Pere de Nyiquinyac), tres de Metastasio (Siroe, Aquil·les i Demofoonte), El barber de Sevilla, o La precaució inútil de Beaumarchais, El baró de Leandro Fernández de Moratín, i El geperut gelós de Vicente Rodríguez de Arellano. La nòmina es completa amb els entremesos de Ramón de la Cruz, El licenciado Farruella i El agent de los seus negocis, l’anònim L’amo i el criat en la casa dels vins generosos, anterior al 1816, i els dos d’autor desconegut El criat de les obligacions (1824) i El borratxo corregit (anterior al 1826). Escriví en català literari, bé que amb algunes característiques dialectals, evidents sobretot en els personatges populars. Les obres citades foren repetidament representades a Maó almenys fins a mitjan segle XIX.
Les traduccions, concebudes i resoltes com a recreació literària pel que fa a la llengua i a l’adaptació a la realitat menorquina, signifiquen una aportació de primer ordre a la història literària i teatral catalana de les primeres dècades del segle XIX. A la mateixa dècada dels anys vint inicià un procés de substitució del català pel castellà com a llengua de cultura i de les traduccions teatrals per les narratives i l’erudició, tot obrint una segona i darrera etapa en què edita el primer dels deu volums del Manual de un lector (1828), dues relacions de celebracions polítiques (1833 i 1834) i Diario de un crucero en el navío de los Estados Unidos (1835), traducció de l’anglès. Deixà manuscrites altres traduccions sobre el Nou Testament, les idees estètiques de Winckelmann i les ruïnes clàssiques, a més d’Ilustraciones del Diccionario clásico de la lengua española, por Domínguez i d’un volum de poesies.
Bibliografia
- Miralles, E. (2007): “Vicenç Albertí, traductor de Metastasio”, dins Malé, J. i Miralles, E. (ed.): Mites clàssics en la literatura catalana moderna i contemporània. Barcelona, Universitat de Barcelona, p. 39-58.
- Pons i Pons, A.-J. (1984): “Vicenç Albertí Vidal, traductor menorquí del segle XIX”. Els Marges, 31, p. 107- 112.
- Salord Ripoll, M. (1992): “Els entremesos traduïts per Vicença albertí: recreació literària i incorporació de la realitat menorquina”, dins Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 24. Barcelona, PAM, p. 201-214.
- Salord Ripoll, M. (1997): “Vicenç Albertí i Vidal: la traducció com a exercici de (re)creació literària”, dins Albertí i Vidal, V.: Entremesos. Ciutadella, Institut Menorquí d’Estudis, I, p. 7-30.
- Salord, J. i Salord, M. (2001): “Les traduccions teatrals dels il·lustrats menorquins: una recreació de modernitat”, dins Rossich, A. (coord.): El teatre català dels orígens al segle XVIII. Kassel, Reichenberger, p. 409-417.