Vicenç Aloy i Bardella

(Talarn, Pallars Jussà, 7 d’octubre de 1882 — Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 26 de setembre de 1918)

Vicenç Aloy i Bardella

© Escola Pia

Religiós escolapi, meteoròleg.

Biografia 

Entrà a l’Escola Pia a Moià el 29 de setembre de 1901 i hi professà el 19 d’agost de 1906. Cursà els estudis eclesiàstics a les cases centrals d’estudis d’Iratxe i de Terrassa. Fou ordenat sacerdot el desembre del 1911.

Exercí el magisteri de les primeres lletres a Moià (1911-14) i després a Igualada, Castellar del Vallès i Puigcerdà.

A Moià s’encarregà del naixent observatori meteorològic que havia iniciat el pare Josep M. Jaume. Adquirí un conjunt d’aparells, com baròmetre, termòmetre de mínimes, psicròmetre, evaporímetre i pluviòmetre. Començà a anotar els núvols que hi havia i el grau en què tapaven el cel. A través del setmanari local Butlletí del Sindicat Agrícol i Caixa Rural de la Lliga de Defensa del Arbre Fruiter de Moià donà a conèixer de manera periòdica les dades enregistrades. Així s’inicià, el 1913, una relació de dades meteorològiques locals que encara avui continuen publicant-se. Morí a causa de l’epidèmia del 1918.

Obres 

  • "Observatorio meteorológico”. Butlletí del Sindicat Agrícol i Caixa Rural de la Lliga de Defensa del Arbre Fruiter de Moià (Moià febrer del 1912), núm. 47, pàg. 3. 

Bibliografia 

"Consueta”. Catalogus Religiosorum Scholarum Piarum Hispaniae et ultra maria qui pie in Domino obierunt anno 1918 (1919). Madrid: Imp. de San Francisco de Sales, núm. XV.

Florensa, Joan i Mulinari, Miriam. “Els observatoris a l’Escola Pia: retrat d’un inici”. Modilianum (Moià 2007), núm. 36, pàg. 65-73.

Florensa, Joan: El projecte educatiu de l’Escola Pia de Catalunya (1683-2003): una escola popular (2010). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, Societat d’Història de l’Educació als Països de Llengua Catalana; Escola Pia de Catalunya, pàg. 376-379.