Llicenciat en història antiga per la Universitat de Barcelona (1971), de l’Institut d'Arqueologia i Prehistòria de la qual fou membre, desenvolupà l'activitat científica a Aragó, on fou durant quaranta anys director del Museu Arqueològic d’Osca, a més de membre de diversos organismes dedicats a la prospecció arqueològica, l’art rupestre i els museus. De les seves nombroses excavacions, destaquen les que va dirigir al congost del Vero al parc natural de la serralada de Guara, on el descobriment de pintures rupestres va comportar la declaració de la zona com a parc cultural el 2001, i també les excavacions (1984-2000) al jaciment neolític de la cova de Chaves, al despoblat de Bastarás (Osca), destruït el 2007. Entre altres institucions, va ser membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1994).