A 15 anys començà a tocar el trombó a la cobla de La Lira, i el 1902 ingressà en la cobla Els Montgrins; a 24 anys n’assumí la direcció i passà a tocar el flabiol i el tamborí fins el 1936. El 1909 començà a compondre sardanes, primer de melodia agradable i ingènua, com Cants de maig, L’anell de prometatge, El saltiró de la cardina, etc., i després de gran colorit (Angelina, Girona aimada, Continuïtat, Llevantina, La cardina encara salta, Torroella vila vella, Record de Calella, etc.), totes de retenció fàcil. La seva obra, que tingué partidaris decidits, sobretot entre les classes populars, fou discutida per aquells qui li atribuïen un discret valor musical. Deixà escrites 105 sardanes.