A començament del segle XX mantingué contactes amb afeccionats a la literatura que, com ell, participaven en publicacions, Jocs Florals i grups de teatre comarcals. Dirigí la revista Enllà de Molins de Rei i publicà les obres de teatre Una boira. Pas de comèdia (1908) i Quan les arrels han mort. Drama en tres actes i en prosa (1910). És autor de narracions, com Goig i Deslliurança.
Traduí Conte d’hivern de Shakespeare (1909) i col·laborà amb el pseudònim Puck a les revistes Teatràlia (1908-10) i El Teatre Català (1912-17). Desapareguda aquesta última, col·laborà a la secció de contes de La Publicidad i publicà les novel·letes Deslliurança (1918) i Una aventura (1919) a La Novel·la Nova. També col·laborà en altres revistes, com Cu-cut!, La Tralla, De Tots Colors, Talia, Teatre Català, etc.
Durant la postguerra es dedicà també a la promoció a l’interior del país de l’obra del seu fill, Pere Calders i Rossinyol, mentre era a l’exili.